Opuntia phaeacantha
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 152851 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Cactaceae |
| Tribu | Opuntieae |
| Gènere | Opuntia |
| Espècie | Opuntia phaeacantha Engelm., 1849 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Opuntia phaeacantha és una espècie fanerògama i dicotiledònia de la família de les Cactàcies, nativa de Califòrnia. Els cactus són endemismes de l'hemisferi Oest, si es segueix el meridià de Greenwich, i es troben en la seva major concentració al llarg dels tròpics de Càncer i Capricorn. Existeixen una sèrie de varietats de Opuntia phaeacantha, que poden créixer d'1 a 1.5 metres. Forma coixinets que van de tres a deu polzades de diàmetre, pot presentar areòles (lloc on s'agrupen les espines) amb una a tres espines marrons i estan àmpliament espaiats, i, amb major freqüència, els pètals de les flors són de color groc una mica tenyits de vermell a taronja a la base. No és inusual, però, trobar roses i flors de color salmó. És comú trobar coixinets Opuntia phaeacantha amb trossos mossegats fent mig arc - el treball dels cérvols. Els mossos més petits es prenen pels esquirols i ratolins; el fruit que falta sovint ha estat menjat per bestioles o ha desaparegut en la recollida de bosses d'éssers humans que gaudeixen per melmelades, pastissos i magdalenes.[3]
Descripció[modifica]
Aquest cactus espinós en forma de pera pot fer matolls densos de fins a 8 peus. Comú a abundant en pastures i camps abandonats vells en sòl pedregós.
Port[modifica]
El port té formes baixes planes i enganxades, segments troncals de 3 o més articulacions, algunes tenyides de porpra vermellós a l'hivern. Espines de 2 tipus: un tipus 1/2 a 2 polzades de llarg i una individual, o 2 o 4 junts, gris a marró o groguenc, de vegades apuntant cap avall, i els altres tipus en densos cúmuls ovals anomenats arèoles dels quals sorgeixen les llargues espines.
Flors[modifica]
Les flors són vistoses, de color groc, sovint amb un centre vermell, fins a 3 polzades d'ample, és a dir, d'uns 7,5 cms si apliquem el càlcul de conversió 1 polzada = 2.54 cm. L'obertura o floració és a l'abril i maig. La fruita és carnosa, fins a 2 + 1/4 polzades de llarg, de color porpra, aplanada a còncava en l'àpex. Pot formar una expansió d'arbustos amb fruits carnosos i de color marró amb espines negres. Aquesta espècie té una gamma molt àmplia, i fins a deu o més varietats s'han descrit, de manera que la identificació exacta és confusa. En general, les varietats es distingeixen per la mida dels coixinet; s'han adaptat tant als deserts de Texas i en els boscos frescos i humits de les muntanyes rocoses.
Taxonomia[modifica]
Opuntia phaeacantha va ser descrita per Engelmann, Georg (George) i publicada a Memoirs of the American Academy of Arts and Science, new series 4(1): 51–52. 1849. (Mem. Amer. Acad. Arts, n.s.).[4]
Etimologia[modifica]
- Opuntia: nom genèric que prové del grec usat per Plini el Vell per a una planta que va créixer al voltant de la ciutat d'Opunte a Grècia.[5]
- phaeacantha: epítet "Phaeacantha" en grec vol dir "agulló fosc", en referència a les espines de color marró amb punta.
Referències[modifica]
- ↑ «Opuntia phaeacantha a EOL» (en anglès). [Consulta: 17 abril 2015].
- ↑ «Opuntia phaeacantha a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 17 abril 2015].
- ↑ http://www.swcoloradowildflowers.com/yellow%20enlarged%20photo%20pages/opuntia.htm Arxivat 2015-03-06 a Wayback Machine.
- ↑ «Opuntia phaeacantha». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 17 abril 2015].
- ↑ Opuntia a Nombres Botánicos.
Bibliografia[modifica]
- Allorge-Boiteau, L. 2002. Les cactées introduites à Madagascar. Succulentes (France) 25(1): 9–16.
- Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
- CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City.
- Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York.
- Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainseville.
